Entrevista a:

IOLANDA XIFRA SARRATS

Iolanda Xifra

Actualment és l’entrenadora del cadet-juvenil femení del Santa Eugènia. És el seu primer any en el club, anteriorment ja havia entrenat a altres equips. Tot el que va aprendre, en el llarg de 17 anys com a jugadora, és el que intenta ensenyar a les seves jugadores que es troben en plena etapa de formació.

Com vas arribar a fitxar per el Santa Eugènia?

El club mateix es va posar en contacte amb mi l’any passat quan jo entrenava a l’anglès. La coordinadora del Santa Eugènia femení, la Cristina Cornellà (“Curni”), que ja ens havíem conegut en etapes anteriors concretament en el Girona femení, havia seguit la meva trajectòria com a entrenadora.

A quins equips has entrenat?

 Vaig començar entrenant al Sant Ponç que jugava a primera catalana, llavors a l’Anglès que jugava a la mateixa categoria, l’any següent a l’Anglès cadet i actualment el Santa Eugènia.



 cadet-juvenil de l'Anglès (2010)

  Com està sent el teu primer any com a entrenadora del Santa Eugènia?

Portem només tres mesos de treball però tinc unes molt bones vibracions i sensacions. Si l’equip treballa i estem totes unides, crec que podem fer una molt bona temporada.

Creus en la possibilitat de guanyar la lliga?

Si ens hi posem totes juntes, crec que sí. Tinc un bon equip però falta que les jugadores mateixes s’ho creguin.



Les noies que entrenes es troben en plena etapa de l’adolescència, és complicat tractar amb elles?

Tot tècnic quan està entrenant en aquesta categoria es troba que és una mica complicat perquè tu tens cert temps per entrenar una cosa i veus que hi ha molts de minuts que se t’escapen perquè la majoria del temps estan parlant d’altres coses. Em molesta que a l'hora d’entrenar no es treballi

Prefereixes entrenar un cadet o un primera catalana?

Tot té una part bona i una de dolenta. En el cadet, les jugadores s’estan formant i tu, com a entrenadora, tens un paper important i a la llarga veus si han evolucionat o no. Amb les grans pots treballar amb serietat perquè coneixes allò que volen i ja tenen tota una experiència.

A part de ser entrenadora has estat jugadora.

Sí, vaig començar jugant als 16 anys i em vaig retirar als 34.

A quina posició jugaves?

De davantera i els últims cinc anys de mig

Has aconseguit molts d’èxits com a jugadora?

Hi ha hagut èpoques de tot perquè són 17 anys jugant a futbol i al llarg d’aquets anys et trobes en clubs que et sents més còmode que en d’altres i això t’ajuda a agafar una línea treballadora o no. A la majoria d’equips on he estat sí que he gaudit. Els primers 10 anys que jugava amb l’Estartit hi havia molta competició, allà s’hi anava a buscar títols.

 A quins equips has jugat?

camp del Santa Eugènia (2011)

Al Vidreres, al Cristinenc, a l’Estartit, al Girona i al Sant Ponç

 Has arribat a jugar a la selecció catalana?

 No, només hi he entrenat. No vaig arribar a passar les proves perquè duraven tres setmanes i per motius de la feina no hi vaig poder anar.

 Què és per tu el futbol?

Per mi és un hobbie que m’ocupa part del meu temps lliure. Considero que li dedico molt del meu temps a aquest esport, però no deixo de fer altres coses.

 D’on sorgeix aquest fanatisme o passió per al futbol?

Des de petita. Hi ha nenes que comencen a jugar amb nines i d’altres amb la pilota, si tenies la sort de poder trobar equip doncs era ideal ja que llavors hi havia molt pocs equips femenins.

I per últim, mai t’has sentit discriminada per ser una noia i jugar a futbol?

 No, no m’hi he sentit mai. Hi havia noies que portaven el cabell curt i sí que els hi deien que eren uns nens però jo, per el fet de portar el cabell llarg, mai m’ho han dit; ans el contrari, m’he sentit afalagada per als nens.