El passat diumenge es va celebrar al camp Municipal Pont Major el primer torneig cadet/juvenil femení en honor al fundador del club Jaume Bosch i Catà. A les 10h del matí van començar els primers partits i fins les 19h no es va donar per finalitzat el torneig. Entre els equips participants hi havia l’equip del Santa Eugènia que enfrontava aquest torneig amb moltes ganes de guanyar. És per això que les noies anaven ben equipades amb tambor, pancarta i un nou crit de guerra: “Sí, sí, sí el Santa Eugènia ja està aquí. Cap amunt, sempre amunt”. Estava clar que les noies volien guanyar.
El torneig consistia en partits de futbol-7 amb dos parts de 12 minuts. Hi participaven 9 equips dividits en dos grups. El Santa Eugènia a les 10 del matí ja disputava el seu primer partit contra el Sant Feliu de Llobregat, el qual va guanyar per 1 a 0 en un partit on les noies podien haver guanyat per més gols. Després de mitja hora per esmorzar, les blaves tornaven a saltar al terreny de joc i van tornar a guanyar, aquest cop al San Cristóbal per 3 a 2. L’equip ja sumava 6 punts.
Abans d’anar a dinar, les blaves van jugar contra el Taradell, un partit en què el Santa Eugènia anava guanyant durant tot el partit per 1 a 0 fins que, en els últims minuts, el Taradell va aconseguir empatar-lo. Després d’una hora de descans per dinar, les noies van disputar l’últim partit de grup amb el Vilamajor. Sembla que les noies es van quedar amb gana per dinar perquè van golejar al rival per 7 a 0. Amb 4 victòries i un empat, les blaves es van classificar ocupant la primera posició. Als vuitens de final van jugar amb les quartes de l’altre grup, el Ter Brugent, un equip amb el qual ja s’havien trobat a la lliga. Al primer minut de joc, el Santa Eugènia ja es posava per damunt en el marcador acabant amb un resultat de 5 a 2.
Amb aquesta victòria les noies arribaven a semifinals amb una mica més de nervis. S’enfrontaven al Moià. El partit va començar molt bé pel Santa Eugènia dominant i tenint la posició de la pilota. Les noies, al estar guanyant per 3 a 0, potser es van relaxar una mica i van haver de patir els últims minuts quan el rival va retallar distàncies marcant dos gols. Finalment i després de molt d’esforç, les noies van poder passar a la final. Una final a la qual es trobaven el Cornellà del Terri, un equip amb el qual ja s’hi han enfrontat a la lliga.
La final, sense cap dubte, va ser el millor partit que es va poder veure en tot el torneig. Aquest cop, Iolanda Xifra va treure d’inici un equip diferent als altres cops. “Les jugadores que ara digui vull que ho donin tot al terreny de joc, que em demostrin que es mereixen jugar aquesta final i que no m’equivoco”. Les escollides van ser la Amru Quintana, la Raquel Gironès, la Marina Amorós, l’Ari Cat, l’Ester Puigdevall i la Lara Fabra.
Les noies van complir i ho van donar tot al terreny de joc. El rival era molt bo i tenia jugadores molt bones, com per exemple la portera Aïda Vargas, que va fer unes quantes parades quan ja semblava que la pilota entrava per la porteria. El Cornella es va avançar en el marcador després d’una escapada d’una de les altres peces claus d’aquest equip, la Noelia Pérez. La segona part, la cosa tampoc no va començar gaire bé per les blaves ja que el Cornellà va marcar de nou. El Santa Eugènia en cap moment va abaixar els braços o va donar per perduda la final sinó que va anar a per totes i ho va aconseguir. La Marina Amorós va fer de líder marcant dos gols, el que va significar l’empat del partit i que s’anés a penals.
Les blaves havien aconseguit remuntar un partit i ara s’ho jugaven tot a la sort dels penals, però aquesta no la van tenir a favor. Marina Amorós va fallar el primer penal i Anna Pérez també després que Aïda Vargas li parés. El Cornellà, que no va fallar cap penal, es va proclamar campió del torneig.
Les jugadores del Santa Eugènia van tenir uns moments d’abatiment però aviat van veure que haver arribat a la final i jugar-s’ho tot a penals havia estat una victòria. Les noies havien vingut al torneig a guanyar i així ho havien fet.
L’acte es va donar per finalitzat amb l’entrega de trofeus i un discurs un pèl accidentat per part de l’organització, confondre jugadors per jugadores va fer exaltar a l’afició.
Els aficionats, que van estar al camp municipal de Pont Major, van viure un dia intens de futbol femení combinat amb un bonic ambient en el qual jugadores d’un i altre equip s’animaven, reien i feien pinya.
