Empat amb sabor a victòria

El cadet-juvenil del Santa Eugènia va empatar amb Les Preses, campiones i invictes fins ara

El passat divendres, el Santa Eugènia va disputar el partit ajornat que tenia amb l’equip de Les Preses. Les blaves van haver de fer-li el passadís al rival ja que a dos partit per acabar la temporada, Les Preses ja son campiones de la lliga. Amb molta concentració van afrontar aquest partit les noies de Iolanda Xifra en jugar-s’hi la quarta plaça.

El partit va començar amb molta pressió per part dels dos equips. El mig camp del Santa Eugènia, tot i l’absència de Marina Amorós, tenia el control de la pilota i enllaçava perfectament amb les davanteres que ho intentaven de cares a porteria però no encertaven. Per l’altre banda, les defenses del Santa Eugènia tenien feina en marcar a les noies de Les Preses que jugaven a l’espai. Iolanda Xifra volia un marcatge intens per part de les seves jugadores.

L’equip encarregat d’obrir la llauna va ser el Santa Eugènia després que la Lara Fabra s’escapés per banda, centrés, i l’Ari Cat rematés a gol. Les Preses, com a campiones que són, van despertar de seguida i van aconseguir marcar dos gols abans de que s’acabés la primera part.

A la segona part, el joc seguia sent molt intens. Els espectadors estaven veien un molt bon partit. El Santa Eugènia buscava el gol de l’empat però Les Preses defensaven molt bé i en més ocasions arribaven a la porteria de Sonia Carreras, la qual es va lluir en diverses ocasions.

Va ser al minut 72 i quan, segurament, ningú s’ho esperava que va arribar el gol de l’empat. L’Ariadna Cat i l’Ester Puigdevall van fer una paret a prop de l’àrea i va ser la mateixa Ari que, sense dubtar-ho, va xutar a porteria i va marcar. Les noies van celebrar el gol de l’empat com mai, fins i tot la portera Sonia Carreras va travessar tot el camp per anar a celebrar-lo.

Faltaven 6 minuts perquè l’àrbitre xiules el final del partit. El Santa Eugènia com mai va defensar i pressionar a l’equip rival, fins que l’àrbitre va donar per finalitzat el partit. Les noies es van abraçar unes amb les altres i van fer el seu crit de guerra. No havien guanyat, havien empatat, però ho havien fet contra Les Preses, un equip que ningú ha set capaç de guanyar o empatar.